Hi havia una vegada...
...un nen molt enfadat i molt trist.
I perquè estava enfadat i trist?, us preguntareu, doncs ara mateix us explico la historia d'aquest nen que es deia Iker i que va descobrir un món nou ple de somnis, de màgia i d'il·lusió.
Un dia, quan l' Iker va tornar de l'escola els seus pares li van explicar que havien vist una casa més gran i més bonica i que aviat marxarien de la casa on eren per anar a viure a la nova casa. Li van explicar que la seva habitació seria més gran, que podria jugar a pilota al jardí i que fins i tot havien pensat que podrien anar a la gossera i escollir un gosset perquè visqués amb ells. Però aquesta idea no li va fer gens de gràcia a l'Iker i es va enfadar molt amb els seus pares.
L'Iker no volia marxar perquè tenia un amic secret amb qui es veia totes les tardes i pensava que si marxava de casa seva per anar a viure a un altre lloc ja no el veuria mai més. Quan va arribar el dia de fer el trasllat, l'Iker estava molt enfadat. Mentre els operaris carregaven el camió i els seus pares acabaven de donar l'ultima ullada a la casa per no deixar-se res, l'Iker va marxar a buscar el seu amic, però per més voltes que va donar no el va trobar. Quan ja tornava, va girar cap a la dreta en direcció al seu carrer i es va trobar el seu llit a terra, estava fet malbé: s'havia trencat i encara es va enfadar més. Els seus pares li van dir que no es preocupés ja que li comprarien un llit nou per a la seva habitació.
Quan marxava amb el cotxe cap a la casa nova, l'Iker estava enfadat i a més a més molt trist perquè no havia pogut dir-li adéu al seu amic i a sobre, s'havia quedat sense llit.
Quan van arribar a la nova casa els seus pares li van ensenyar la seva nova habitació, i es van trobar amb una gran sorpresa. La seva habitació era buida...excepte per un detall: hi havia un llit gran! Els pares es van quedar sorpresos perquè quan van comprar la casa no hi havia cap moble a l'interior i no sabien d'on havia sortit. Però com que l'Iker s'havia quedat sense llit i aquest era molt gran i molt bonic, van decidir que podria dormir-hi.
A l'hora d'anar a dormir l'Iker encara estava enfadat i va marxar a dormir. Es va estirar sobre el llit i es va quedar dormit de seguida.
Es va despertar envoltat de caramels, de xocolata i de joguines i de sobte a poc més d'un pam de la seva cara, hi havia el seu amic, el Nil que li va dir: som-hi que t'haig d'ensenyar moltes coses! Van viatjar sobre una moto amb rodes gegants, van volar amb un globus sobre el riu, van pujar a un tren fet amb xocolata i fruita, van descobrir que els animals els parlaven, van jugar amb vehicles teledirigits, van fer construccions amb fitxes de caramel, van riure, van fer una escala que arribava fins el cel i van estar saltant sobre els núvols...i sabeu què més van fer? Van visitar ciutats màgiques on es feia realitat tot el que volien, on de les fonts sortien begudes de taronja, de llimona o de pinya, on els camins estaven plens de regals, on a cada pas hi havia una sorpresa per descobrir.
En un dels seus viatges van visitar un poble on tot, absolutament tot, era de color verd. En un parc, van veure alguna cosa que es movia i que no era de color verd. La van seguir fins que es van adonar que era un gos, un gos: DE COLOR CANELA! Enmig d'una ciutat on tot era verd.
- M'he perdut, els va dir i es va convertir en amic inseparable dels dos nois.
I just en aquell moment, va notar una sensació humida a les seves galtes i va sentir com la seva mare li deia:
-T'agrada? Es diu pelut i és el nostre gos!
Li estava llepant la cara i de sobte es va adonar que havia estat somiant però...què feia en Pelut allà? Si era el seu gos en els seus somnis?
I així va ser com l'Iker va recuperar la il·lusió i també l'alegria i va ser molt feliç perquè quan anava a dormir podia fer tot allò que sempre havia somiat. I sempre l'acompanyava el Pelut: el seu gos inseparable, que només parlava dins el seu somni!
